Algunes consideracions sobre les regions d'Agulles i Frares.

Les zones que formen el macis de Montserrat sovint estan definides per alguna cosa més que els criteris que he utilitzat en aquest web, o les valls, canals o torrents que les delimiten; cada zona gaudeix d'una manera pròpia d'entendre l'escalada.
Si no som massa exigents, podem estar d'acord en que hi ha una escalada de parets, que abraçaria les grans parets nord d'Agulles, Frares, Santa Cecília... fins al Cavall, amb unes característiques especials, no donades tant sols per la llargària de les seves vies, sinó també per la manera com s'han obert i interpretat des de fa molt de temps.
Altres zones podrien ser les de Sant Benet, Càmping, Gorros,... cada una d'elles formada i diferenciada de la resta, per molts i diversos motius; possibilitats d'accés, possibilitats de la roca, influència de la gent que més hi ha viscut i treballat... i altres causes que a mi potser se m'escapen.
La regió d'Agulles i part de la de Frares també té les seves pròpies característiques, que les diferencien de les altres, però amb una particularitat, són unes zones especialment fràgils i sensibles, que poden perdre amb molta facilitat la seva personalitat.
Les arestes Bruc, casi exclusives d'aquestes dues regions, estan en perill d'extinció; moltes d'elles no serien capaces de sobreviure al costat d'una moderna línia de parabolts que assegurés una escalada agradable i sense riscos. Està a les vostres mans mantenir aquestes vies que amb tanta dificultat i atreviment es van obrir en el seu moment.
A mi també m'agraden les vies segures, i com més gran em faig, més m'atrauen, però hem d'esforçar-nos per tal que la temuda globalització que està envaint el nostre mon no afecti també l'escalada, i lluitem per mantenir la diversitat, no tant sols de vies, si no de formes de viure i veure l'escalada.
Ara, a kpujo.com m'he proposat potenciar aquestes dues regions, i és amb certa por que ho faig, i és per tot lo esmentat que us demanem:

• Procureu mantenir les vies antigues, que tenen una força i una personalitat molt pròpies, de les que difícilment disposen les també excel·lents vies actuals. Segur que trobareu un altre lloc on obrir la via que esteu pensant sense sacrificar-ne una altre que ja existeix, i si no és així, t'has plantejat que potser no és necessària?
• No utilitzeu mai preses sikades ni preses picades. Si tu no pots superar un tram concret, (possiblement jo encara menys) deixa-ho per aquells qui, ara o potser d'aquí uns anys seran capaços de fer-ho.
• Respecteu la muntanya, més dèbil del que a vegades sembla i emporteu-vos les deixalles a casa vostra o als contenidors del pàrking.
• La millor manera d'anar a la muntanya és fer el possible perquè no es noti que hi heu estat.

Si passes per Agulles, no deixis d'anar al refugi, hi trobaràs llibres de ressenyes i de piades, begudes fresques, podràs dinar o sopar (cal encarregar-ho amb antel·lació), un lloc acollidor per dormir (la seva capacitat; 20 places aconsellen que en facis reserva) i recorda que es tracta d'un refugi d'escalada i com a tal té algunes limitacions.

Agulles, al igual que la resta del macis te molt poca aigua. Al refugi es recull la de la pluja, i si tens sort et podràs dutxar, però no sempre hi ha aigua per poder-ho fer.

Es recomanable que portis tu mateix l'aigua per beure.
No esperis luxes, però sí molt bon acolliment i personal altament qualificat que t'orientarà en tot el que els sigui possible.

Telèfon per reserves: 607743070
No sempre hi ha cobertura, però pots enviar un msm
Hi ha zones per a tothom; excel·lents totxos, vies curtes i vies més llargues, lliure, artificial... modernes i antigues. Mantinguem-ho!