LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT La Biblioteca de l'Abadia de Montserrat guarda com a primer volum del seu fons manuscrit el còdex que actualment és conegut amb el nom de Llibre vermell de Montserrat. Aquest còdex, que deu el títol al color de les cobertes, s'estava copiant l'any 1399, i és considerat un espècimen notable sortit de l'escriptori montserratí. El seu contingut té una gran varietat, que en fa pràcticament una miscel·lània de textos teològics i devocionals destinats, originàriament, als monjos i als preveres seculars encarregats de la cura pastoral dels pelegrins de Montserrat. D'ací que, juntament amb textos d'origen certament montserratí -com ara miracles, privilegis, indulgències, cants dels romeus, textos homilètics, estatuts de la Confraria-, n'hi trobem d'altres amb un caire i un ús més general, com ara pràctiques devocionals, tractadets teològics o morals, descripcions i lloances de l'univers creat, o una guia d'esglésies per al pelegrí de Roma. El recull, doncs, malgrat potser la voluntat del compilador, constitueix un llibre singular tant en ell mateix i pel que fa a l'expressió de la pietat popular a Montserrat, com per la seva qualitat de testimoniatge d'una època i reflex de la cultura montserratina que traspua... ...Per als historiadors montserratins dels segles XVI i XVII -i, doncs, per a tota la historiografia que en depèn- la importància del còdex quedava pràcticament limitada a la seva venerable antiguitat, la qual als seus ulls servia per a justificar històricament uns pretesos orígens del culte de la Mare de Déu a Montserrat i del monestir-santuari. Interessava, doncs, només com a testimoni de conegudes narracions populars: la vida virtuosa de l'ermità montserratí fra Joan Garí, el seu triple pecat i el compliment de la inhumana penitència que li fou imposada; la troballa de la imatge de la Mare de Déu en una balma de la muntanya i l'origen del seu santuari; la miraculosa intercessió de la Mare Déu a Montserrat en alliberar de la mort la filla del comte de Barcelona que fra Garí havia violat, degollat i soterrat a la seva balma eremítica; la fi exemplar de fra Garí a Montserrat i la posterior fundació comtal del monestir femení, transferit més tard als monjos benedictins de Ripoll. El cançoner montserratí dels folis 21v.-27 és la part més famosa del Llibre vermell. A l'interès poètico-musical s'afegeix el de les danses, que fan del nostre còdex un testimoni únic de dansa religiosa a l'Europa de finals del segle XIV. CONTINGUT DEL MANUSCRIT Informació més completa a www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01937407541148295211146/index.htm |