EL CAPITA TESTAFORT
Durant molts anys va ésser el terror del Montserrat un brau capità de bandolers, jove i ardit, conegut per "En Testafort".
Heus ací que al castell de la Roca tenien per servents de confiança un matrimoni vell, molt fidel a la família. Un dia, sobtadament, el matrimoni va desaparèixer sense que ningú es pogués explicar quin camí havia seguit. L'endemà mateix van presentar-se al castell un matrimoni jove que demanava acolliment i feina. Els senyors els van prendre per criats i al cap de poc temps ocupaven el buit deixat pels desapareguts. L'entrada d'aquella gent al servei va comportar calamitats de tot ordre: morts d'antics servents, pèrdua de bestiar, foc i d'altres coses inexplicables que van fer suspecte el novell matrimoni, fins al punt que els senyors hagueren de treure'ls.
L'expulsió d'aquells intrusos no va pas evitar el rosari de mals; al contrari, encara van augmentar-se en intensitat i en proporció. No passava setmana que no es produís al castell algun fet enutjós. El cavaller de la Roca i els homes al seu servei, ara l'un ara l'altre, eren trobats assassinats. Finalment, només restaren la senyora, algunes dames i un infant de bolquers que havia d'ésser l'hereu del senyoriu i que era esguerradet de naixement, puix que només tenia mitja orella. Un dia, sense saber com, l'infant també va desaparèixer del bressol. La consternació de tots no va tenir límit. Les senyores, espaordides, van demanar ajut a d'altres parents llurs, que acudiren amb molta gent d'armes, disposats a tot per tal de sorprendre els malfactors que tanta ruïna portaven. Els paratges que voltaven el castell estaven molt emboscats i entre aquella atapeïda espessor d'arbres els malfactors trobaven cau segur. Els reforços enviats van netejar tots aquells encontorns i feren difícil l'estada de bandolers, acabant així per tallar llurs escomeses. Van passar anys de tranquil·litat i normalitat. Les senyores, ja velles, havien mig oblidat les calamitats sofertes. Però de cop i volta els envoltà novament la desventura. Tot el país anava ple de les malifetes d'un bandoler terrible conegut per "En Testafort", que tenia la posada al Montserrat. Novament les dames del castell van demanar ajut a llurs parents, que altra vegada van enviar-hi un bon nombre de gent d'armes. Sobtadament una nit el castell fou atacat per una gran partida de facinerosos que tractava d'assaltar-lo. Però els de dintre, que eren més i més braus, van arribar a agafar la majoria dels atacants, entre ells el qui els capitanejava. Aquest resulta ésser el famos i temut Testafort, el qual, en càstig a les seves grans malifetes i per a escarment, decidiren de penjar a la torre mes alta del castell. Les senyores, abans d'executar-lo, van demanar per veure aquell monstre, esca de tanta desventura. Quan el tingueren davant, notaren, sorpreses, que no era un vell ferreny i mostatxut, com la gent deia, sinó un jove galant i gentil i que li mancava mitja orella. Aleshores la dama del castell, observant be la seva fesomia, constatà, amb dolor, que aquell era el seu plorat fillet.
Aquell matrimoni funest, que en mala hora van acollir al seu servei, eren gents de mals sentiments, que s'havien proposat apoderar-se del patrimoni de la Roca fent-se amos del castell. Per introduir-se en un lloc de confiança havien fet desaparèixer el matrimoni vell i minat la vida del casal tant com van poder. Un cop foren expulsats van seguir llur tàctica de destrucció i malvestat, fins a robar l'infanto hereu del patrimoni. L'esforç dels parents dels de la Roca va allunyar-los dels voltants del castell, i llavors hagueren de cercar sopluig en els cims encrespats del Montserrat. Allí van pujar l'hereuet robat fent-li veure que era llur fill, que el castell de la Roca era d'ells i que els actuals senyors els n'havien desposseïts. El jove Testafort, així anomenat per la seva valentia, va ésser criat en un ambient de bandolerisme i, sobretot, de gran odi als senyors de la Roca. Aquest fou el motiu que el portà a capitanejar una colla de malfactors amb l'intent d'apoderar-se del castell, que era ben seu, segons el dir d'aquella mala gent. L'empresonament d'En Testafort féu escórrer la cortina que embolcallava els crims d'aquells subjectes, que van pagar amb la vida llurs malifetes.
En Testafort va passar de bandoler temut i odiat a senyor generós, altruista i benèvol envers els seus vassalls, volgut i estimat de tothom.
Llegendes i Tradicions de Montserrat; Joan Amades