EL MANSUET

Aleshores de la invasió dels francesos, va córrer la veu per Collbató que venia un gran exèrcit que anava a passar el poble a sang i a foc. Immediatament es reuniren els seus habitants per veure que calia fer. Tothom donava consells i molts s'oferien per a prestar ajut. Entre ells va presentar-se el ferrer del poble, anomenat Mansuet, que era un home molt brau i molt valent. Digué que ell es comprometia a salvar tothom si es disposaven a seguir les seves instruccions. Com que el tenien per home de molt seny i de molta raó, cregueren que era capaç, de treure'ls del mal trànsit, i es van posar a les seves ordres.

El Mansuet i totes les dones, els infants i els vells que no es podien defensar, portant cadascú un paquet amb les millors robes i joies, van anar-se'n cap a les coves, on visqueren una pila de temps esperant que passés el perill. Dins de la cova, a uns quaranta pams d'alçada, hi ha una gran cambra on cabien de sobres tots els refugiats. Hi podien pujar amb una escala de corda i, un cop tothom a dalt, la podien treure. Des de l'obertura d'entrada un sol home amb una escopeta podia defensar tota la cova i tota la gent. El Mansuet, que era un bon ferrer, s'avituallà de material propi per a fer armes, puix n'era molt destre. Mentre guardava i feia companyia a tota la gent que no es podia valer dalt d'aquella cambra, no parava de fer-ne per poder-se defensar si es presentava el cas. De passada ajudava els homes forts i joves que s'havien quedat al poble disposats a fer-la pagar cara als francesos si hi entraven.

Quan ja feia molt de temps que tota aquella gentada vivia a la cova, va penetrar-hi un escamot de francesos. Així que els veieren, el Mansuet va fer pujar tothom dalt de la cambra, i ell va posar-se al peu de l'obertura amb l'escopeta a punt de disparar. Els soldats, amb atxes de vent, van recórrer la cova i tot era cercar per ací i per allà, car comprenien que hi vivia gent, però no hi trobaven ningú. Quan ja se n'anaven, una dona imprudent va fer un xisclet i aleshores van cercar millor i veieren allí dalt un home sol que els apuntava una arma. Era el Mansuet, que els digué:

—Us aconsello que us en aneu, perquè, si no ho feu, no sabeu pas el que us pot arribar a passar.

Quan els francesos van veure que un home sol els parlava amb tanta serenitat i tant d'aplom, van dubtar: ¿què els podia ocórrer i de quines forces podia disposar aquell que parlava de manera tan valenta? I decidiren fer junta. Mentre parlaven, el Mansuet per espantar-los va tirar daltabaix de la cambra una gran caldera d'aram que tenien per fer el menjar, la qual, en rodolar roques avall, va produir un terrabastall tan gros i esfereïdor, que els soldats van creure que s'enfonsava tota la muntanya. Espaordits, van abandonar les torxes enceses, sortiren furients de les coves i anaren muntanya avall. I conten que no en va restar ni un de viu. En Mansuet tot sol, amb aquesta gesta, va salvar la vida de gairebé tot Collbató.

Llegendes i Tradicions de Montserrat; Joan Amades